“En nom de Déu sia e de Madona Sancta Maria.
Ací comença la representació
de l’Assumpció de Madona Sancta Maria.”
Amb aquestes paraules comença la posada en escena del drama assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins a nosaltres. Amb la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria tenim accés a un important llegat literari, teatral, musical i religiós. Una autèntica joia del teatre medieval.
El misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d’Agost. El tema central de l’obra, l’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Aquesta tradició venerable, de la qual ja tenim documentació en el segles IV i V, va ser divulgada el segle XIII per Jaume de Voràgine en la seva Llegenda àuria.
La consueta amb el text de la Representació és d’autor anònim. Va ser trobat en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta va fer cap a l’Arxiu Parroquial de la Selva del Camp i, posteriorment, a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. La primera notícia del Misteri la va donar l’historiador selvatà Mn. Joan Pié i Faydella a finals del s. XIX.
Però els errors de lectura d’aleshores demanaven una segona transcripció, i ha estat A. J. Soberanas que l’ha duta a terme. A part d’alguns fragments dialogats, la major part de l’obra és cantada “a capella”, és a dir, sense cap acompanyament instrumental, la qual cosa contribueix a ressaltar la qualitat de la versificació i la riquesa lèxica del text original.
Com qualsevol altre Misteri medieval, els cants a interpretar són indicats per la consueta. En la majoria dels casos eren melodies manllevades de fonts musicals existents i aplicades al text dramàtic. Normalment són himnes i cants religiosos però també utilitzaven peces profanes. Els drames sacres en llengua llatina, plenament vinculats a la litúrgia, van trobar així una manera de musicar textos amb melodies força conegudes i arrelades en els costums musicals de l’època.
El manuscrit conté nombroses indicacions sobre les músiques a interpretar, amb criteris d’adequació a cada moment escènic.
En el cas del drama assumpcionista que es representa a la Selva del Camp, tota la música pertany al repertori gregorià o polifònic dels segles XIII i XIV, amb la particularitat que la majoria dels cants són interpretats amb la mateixa tonada que indica la consueta del manuscrit.
Any rere any, el Misteri és interpretat i cantat per la gent de la Selva i aquesta singularitat fa del Misteri una representació única. Cada any són els selvatans qui, assaig rere assaig, converteixen en una realitat viva aquest bé cultural.
No podia ser d’altra manera. La Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria va trobar en aquesta vila centenària el terreny adobat en dues de les seves activitats més característiques: el teatre i la música. Aquestes condicions fan que els dies catorze i quinze d’agost puguem gaudir d’una proposta atractiva i entranyable que desvetlla l’interès als forasters i omple de satisfacció als locals.
