“En nom de Déu sia e de Madona Sancta Maria.
Ací comença la representació
de l’Assumpció de Madona Sancta Maria.”

Amb aquestes paraules comença la posada en escena del drama assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins a nosaltres. Amb la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria tenim accés a un important llegat lingüístic, literari, teatral, musical i religiós. Una autèntica joia del teatre medieval.

 

El misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d’Agost. El tema central de l’obra, l’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Aquesta tradició venerable, de la qual ja tenim documentació en el segles IV i V, va ser divulgada el segle XIII per Jaume de Voràgine en la seva Llegenda àuria.

La consueta amb el text de la representació, d’autor anònim, va ser trobada en una llibreta de censals pagats a la senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta va fer cap a l’Arxiu Parroquial de la Selva del Camp i, posteriorment, a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. La primera notícia del Misteri la va donar l’historiador selvatà Mn. Joan Pié i Faydella a finals del s. XIX, qui en feu una primera transcripció apareguda a la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa amb el títol d’ “Autos sagramentals del sigle XIV”(1896-98). Però no és fins al 1980 que es revivifica l’obra a partir d’una segona transcripció feta pel professor Amadeu J. Soberanas i que es publicà el 1983. L’any 2006, el doctor Daniel Piñol en realitzà la darrera transcripció.

A banda d’alguns fragments dialogats, la major part de la representació és cantada a cappella, és a dir, sense cap acompanyament instrumental, la qual cosa contribueix a ressaltar la qualitat de la versificació i la riquesa lèxica del text original.

Com qualsevol altre misteri medieval, la consueta indica en cada moment escènic el cant amb què s’ha d’interpretar. Es tracta de melodies manllevades de fonts musicals existents, himnes i cants religiosos (sobretot del Llibre Vermell de Montserrat), i aplicades al text dramàtic, tot i que també hi apareix alguna peça profana. Tots els cants del Misteri pertanyen al repertori gregorià i polifònic dels segles XIII i XIV.

Any rere any, el Misteri és interpretat i cantat per la gent de la Selva i aquesta singularitat en fa una representació única. Cada mes d’agost som els selvatans qui, assaig rere assaig, convertim en una realitat viva aquest bé cultural. No podia ser d’altra manera. La Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria va trobar en aquesta vila centenària el terreny adobat en dues de les seves activitats més característiques: el teatre i la música. Aquestes condicions fan que els dies 14 i 15 d’agost puguem gaudir d’una proposta atractiva i entranyable que desvetlla l’interès als forasters i omple de satisfacció els locals.